PARC NATURAL DEL PRAT DE CABANES-TORREBLANCA

Elaborat per: Jonatan Alarcón, Mauro Aparic, Sergio Donaire, Iván Guira, Amar Hasagic, Aljosa Krznaric, Antonio Loriguillo, Alberto Mundin, Javier Vilar - 1er Batx.

El parc natural del Prat de Cabanes – Torreblanca s’estén entre els termes municipals de Torreblanca i Orpesa del Mar. El parc va ser declarat com a tal el 1988, protegint de l’amenaça de la urbanització a 900 hectàrees de zona humida, que constitueixen l’àrea d’aquestes característiques més important de la província de Castelló. Per a comprendre la importància de aquest paratge natural, parlarem detingudament sobre la seva situació física, flora i fauna.

El prat de Cabanes – Torreblanca és una estreta franja de terreny de maresmes i terrenys. És una zona humida de litoral, separada de la mar per la més extensa barrera de còdols de les costes valencianes (s’estén entre el mar i les maresmes fins dotze quilòmetres de costa). Aquestos còdols de riu presenten una forma rodona, com a conseqüència de la erosió produïda per les aigües fluvials abans de la seva arribada al litoral del parc.

Com a qualsevol zona humida, el parc es caracteritza per la quasi permanent presència d’una làmina d’aigua. A les terres li ve aigua d’aqüífers, descarregada per evaporació o contacte soterrani. L’aigua dolça tendeix a eixir a la mar i la salada a entrar. La inundació periòdica de determinades zones és un factor essencial per a la seva conservació a llarg termini.

Al llarg dels segles, la mà de l’home ha intentat dessecar les zones humides per a evitar malalties i emprar-les per al cultiu, com als segles XV i XVI, on comença a aparèixer l’amenaçadora figura de la urbanització amb la construcció de canals en les zones dessecades per l’home. Testimonis d’aquest intent d’urbanització són les marjals (zones humides utilitzades com a zona de cultiu una vegada seques. Actualment la majoria es troben abandonades per ser poc rendibles.

L’emplaçament sobre el que es situa el parc era 10000 anys enrere una albufera, les aigües de la qual arribaven fins als quatre o cinc metres de profunditat. Amb el pas dels segles, la matèria vegetal va anar carbonificant-se, transformant l’albufera en un terreny pantanós. I d’ací una de les pràctiques productives realitzades al Prat de Cabanes: l’extracció de torba. La torba és carbó jove en el qual resulten fàcilment apreciables les restes vegetals. S’empra com a substrat o com a combustible, malgrat que no té un gran poder calorífic. La torba és explotada industrialment des del segle XIX. Actualment, la torba s’extrau amb una retroexcavadora (operació que dóna lloc a les actuals llacunes del parc) per a després amb un camió transportar-la fins l’assecador de torba.

En quant a la flora que es troba al Prat de Cabanes comentarem la distribució dels vegetals dividint el parc en dues zones: la zona més pròxima al litoral i la zona més llunyana a la costa. En la primera, destaca la presència de l’herba salada (tot un exemple de adaptació vegetal a un medi salat). Respecte a la zona més interna del parc, destacar la boga (emprada en la decoració i l’interiorisme) i joncs.

Respecte a la fauna dir que posseeix una gran importància, ja que trobem un gran nombre d’espècies endèmiques, sobretot destacar la població d’aus, la més representativa del Prat de Cabanes. La alta productivitat ecològica fa que moltes espècies troben ací zones de nidificació aptes per a les sues necessitats.

En aquest grup destaca l’au carregada, espècie emblemàtica del parc per la seva escassesa. És una au migratòria d’Àfrica i té en el parc una de les seves colònies més importants, on passa l’estiu. És fàcilment distingible pel seu cant.

A més també destaquen les camallongues (au migratòria africana, amb llargues potes blanques i negres). Altres aus lligades a les zones humides són l’agró blau, coll-verds, ànecs colorats i fotjes, tots ells amb reserves respecte al tracte amb humans.

Fins 1980 es permetia caçar. Ara la caça s’intenta fer compatible amb la conservació. Per això segueixen una sèrie de normes per a respectar les espècies.

Agraïments especials:

- A les xiques de la classe de 1er de batxillerat A que cursen l’assignatura de biologia i geologia, per la seva intensa labor d’investigació i la seva indubtable i admirable entrega en el seu treball.

- A Conxa Peirats, per la correcció i per fer-nos donar el millor de tots nosaltres.

Gràcies.